Passeig que comença i acaba al Xalet del Catllaràs, de mínima dificultat, i que ens permet conèixer alguns dels llocs més emblemàtics del Catllaràs.
La passejada és d’uns 8 km, la qual cosa permet fer-la en 2-4 hores tranquil·lament. Té un desnivell positiu/negatiu d’uns 375 metres.
L’accés en turisme és bastant exigent per l’estat general de la pista, i en 4×4 bastant fàcil. També podem optar per fer-ens hi portar amb el taxi de 8 places www.valldelillet4x4.com/.
Si volem dinar al refugi Ardericó, fem bé en avisar amb temps perquè la cuina es pugui anar preparant.
El xalet del Catllaràs, obra d’Antoni Gaudí en estat lamentable d’abandonament, era el lloc on residien els enginyers que dirigien les obres del impressionant telefèric (del qual encara es poden veure algunes restes) que enviava el carbó a “l’Empalme” per carregar al trenet fins a la fàbrica de ciment del Clot del Moro.
El Xalet del Catllaràs
Agafem el PR (marques grogues i blanques) que voreja el xalet per la pista de sota (foto), i després d’una forta pujada que afortunadament no és molt llarga, arribem a una altra pista forestal en el punt on podem anar al Mirador del Roc de la Lluna.
Val la pena desviar-se per contemplar les vistes de diverses serralades i pics: Ensija, Pedraforca,Cadí-Moixeró, Puigmal…
Roques d’Arderiu i el Roc del Joc (la Roca de la Mare de Déu)
Mirador del Roc de la Lluna
De tornada a la pista forestal des del mirador, agafem el trencall cap a la dreta (PR), que ens porta en direcció a Roques d’Arderiu, Joc de Pilota, Roc del Joc,…
Un cop passades les Roques d’Arderiu, deixem la pista forestal per seguir el PR per sender que ens portarà fins al Joc de Pilota. Aquest nom ve dels enginyers anglesos que hi treballaven i jugaven a futbol en aquest indret envoltat de pujades per no perdre la pilota, es veu. Com a curiositat, per aquesta zona es poden localitzar algunes de les poques mates existents de una orquídia única al nostre país, les sabatetes de la Mare de Déu, també hi trobem altres orquídies i la Flor de Neu (edelweiss).
També podem pujar al Roc del Joc, impressionant mirador natural per un petit sender que ve marcat per fites de pedra a la dreta sota la fageda entre la baixada al prat i els arbres tombats . La pujada final té una petita grimpada per fer-ho més emocionant (hi puja canalla).
Joc de Pilota
En aquest punt també deixem el PR (marques blanques i grogues) i hem de girar cap a la esquerra en el punt (passat els arbres tombats) on trobem un cartell que indica el sender de baixada cap al refugi d’Ardericó, amb marques vermelles.
Aquí deixem el PR
Baixarem de dret 250m de desnivell per un camí força variat i amb diversos miradors (amb cobertura) sobre el Puigmal, el Taga,… i en 30 – 50 minuts arribem al refugi.
Ardericó des de un dels miradors de baixada
Comencem el camí de tornada seguint la pista forestal a l’esquerra, i a pocs metres de la casa a mà esquerra comença el sender, marcat amb colors groc i verd, que va paral·lel a la pista forestal per dins del bosc i que ens porta fins el coll de Roca Forcada.
Roca Forcada des de Coll d’Arderiu
Punt a partir del qual continuarem per la pista forestal fins arribar al Xalet del Catllaràs (uns 1,5 km, la pista va a parar a un encreuament amb una altra pista, hem d’anar cap a la dreta). Durant aquest trajecte podem veure, a uns 500 m des d’on agafem la pista forestal a mà esquerra una de les moltes senyals del passat miner del Catllaràs, una boca d’entrada a les mines, i la Roca Forcada, a la qual es pot pujar seguint un sender que surt just al coll d’Arderiu, uns metres més avall del punt on hem connectat amb la pista forestal.
Mina d’Arderiu
(Per més informació sobre l’activitat minera al Catllaràs veieu: el bloc d’Amics del Museu Geològic del Seminari de Barcelona i sobretot els articles Les Mines de Carbó del Catllaràs1, Les Mines de Carbó del Catllaràs2 amb una molt bona col·lecció de fotos)
El Xalet tal com era
Refugi Ardericó 